La vam treballar de la següent manera :
Poblet estava voltat d'un gran atapeïment de boscos que constituïen una
gran riquesa i que eren l'orgull de la comunitat. De totes les poblacions de
les rodalies acudien a fer llenya als boscos de Poblet i molt sovint hi havia
diferències entre els monjos i el veïnat sobre la llenya treta i tallada. Una vegada hi hagué una baralla tan
forta entre els llenyataires de Montblanc i els monjos encarregats de vigilar
els boscos i la tallada de llenya que van resultar morts dos monjos i dos llenyataires.
El fet produí, gran sensació per tota la rodalia i sobretot al monestir de Poblet i a la Vila de Montblanc.
El capítol del monestir es reuní, acordà
de no admetre mai més en el sí de la
comunitat cap montblanquí. El consell municipal de Montblanc, per la seva part,
decidí, privar l'entrada a la població tot veí, de Poblet, tan si era monjo,
com llec, com servent de qualsevulla mena, tant si era ordenat com seglar, tant
si anava directament a la vila com si hi havia de passar fent via cap a un
altre indret.
Per efecte d’aquests acords, mai cap més montblanquí no pogué vestir hàbits
monacals de poblet i tots els habitants del monestir, en arribar a les envistes
de la població, tant si anaven com si en venien, havien de fer una torta i
passar per fora poblat, en virtut de la decisió dl consell.
Havia estat un vell costum, sobretot a les cases una mica
acomodades, que el primer fill del matrimoni fos el continuador de la tradició
pairal i seguís l’art o ofici tradicional de la família; el segon, tant si hi
sentia vocació com si no n’hi sentia, se li feia abraçar la religió, i , al
tercer, per noble, ric o cavaller que fos, se li feia aprendre un ofici. Les
famílies de Montblanc que, com tota la rodalia, sentien una gran admiració per
Poblet, tenien el goig que els fills segons, o sia, els que havien de prendre
els hàbits, professessin en el monestir de Poblet millor que en cap altre. La
ferma decisió del capítol els privava del goig de veure’s els fills monjos de
poblet, i , a la fi de superar aquesta dificultat, s’establí el costum que les
mares montblanquines, sobretot quan havien d’infantar quan ja tenien un hereu,
unes setmanes abans del deslliurament anessin a una població propera a fi que
els seus fills no fossin montblanquins, i per tant que poguessin prendre hàbits
en el monestir de Poblet.
Aquesta tradició i aquest costum explica l’existència d’un
escassíssim nombre de fadrins fills de Montblanc, puig que les mares tenien un
marcat interès que llurs fills, llevat de l’hereu, no nasquessin a Montblanc.
Aquest costum explica també el refrany geogràfic: “ A Montblanc tots són hereus”.
El costum de les mares montblanquines ha subsistit fins en temps
ben moderns.
ACTIVITATS
1.- Busca les paraules i expressions que no has entès i
explica’n el significat.
2.- Localitza i assenyala les parts d’aquesta llegenda:
plantejament, nus i desenllaç.
3.- Quins fets explica?
4.- Qui són els protagonistes? Hi ha elements fantàstics?
5.- La llegenda té alguna finalitat? Dóna explicació a algun
fet històric, expressió, indret geogràfic...?
6.- Quina és la tradició, que explica la llegenda, que tenien
les famílies benestants de l’Edat Mitjana?
7.- Compara aquesta tradició amb les famílies actuals. Seria
possible fer-ho en totes les famílies? Què ha canviat ?Parleu-ne en grups i
feu-ne una breu explicació.
8.- La dita diu :“ Feta
la llei, feta la trampa”. Quina se’n van pensar les mares de Montblanc per
a què el seu segon fill pogués ser monjo a Poblet? Dóna la teva opinió sobre
aquest fet.
9.- La llegenda diu que es barallaven per la llenya dels
boscos. Penses que tenia molta importància en aquella època? Justifica la
resposta.
Posteriorment , cada alumne va haver de fer una creació pròpia amb aquesta activitat.
Activitat
Ara
que ja saps el que és una llegenda i en coneixes alguna, hauràs d’escriure la
teva. Recorda tot el que has fet en aquestes activitats i ja pots començar a
fer rutllar la imaginació.
Podem
fer alguna llegenda basada en alguns dels símbols o llocs emblemàtics del
nostre poble:
- Origen de l’escut
- Mas de la Coixa
- Barranc de Nolla
- Ermita de Sant Pau ( cova dels tres
caps)...
Aquí us en pengem algunes perquè les pogueu llegir.
EL Barranc de
Nolla
A Móra la Nova, hi ha un barranc que travessa el poble.
Diu la llegenda que fa molt temps, quan encara el poble es deia els Masos,
hi havia una comunitat de follets que explotava als pagesos per l’
exportació de vegetals i fruites a les
rodalies.
Un dia, els follets amenaçaren als pagesos
que si no els donaven el doble de beneficis dels seus conreus, les seves
terres serien envaïdes per la seva comunitat.
Per aquest motiu, els habitants dels Masos resaren a Sant Pau perquè
eliminés als follets, però Sant Pau els
hi digué que haurien de sacrificar a una noia. Una família que tenia una infant
recent nascuda sense nom, la sacrificà. Sant Pau creà un barranc baix l’
exèrcit de follets i inicià una tempesta, que arrasà tot el que trobà en el seu
camí. Els follets desaparegueren i els habitants del poble s’ alliberaren.
En honor a la noieta sacrificada, li posaren al barranc el nom de Barranc
de Nolla, ja que ella mai posseí un nom.
Enric Esteve
EL MAS DE LA COIXA
A Móra la
Nova hi ha un edifici molt gran, un alberg, anomenat (Mas de la Coixa). Aquest edifici es
troba a la part esquerra del riu Ebre, on sempre hi ha cotxes, persones...
Rep aquest nom perquè fa bastants anys hi havia una dona
anomenada Margarida, a la qual sempre li van agradar els nens, de fet ella
tenia dos nenes.
Ella sempre havia desitjat formar un alberg, acollir nens
orfes, ajudar als més desfavorits...
Però un dia de
molt mala sort, la Margarida es va trencar el peu i des de llavors que va anar
coixa.
La Margarita es va
anar fent grani durant la seva vida ,per
la seva casa ,va passar molta gent pobra i per això ,quan ja estava a les últimes, va deixar un escrit amb les
seves darreres voluntats:
“Jo, quan ja no hi
sigui, només us demano una sola cosa, que continueu amb la meva feina, que la
milloreu i que formeu un alberg, el seu nom us el deixo a vosaltres”
Al cap de quatre anys després de la seva mort, les seves
filles ja van construir l’alberg que la Margarida volia, i de nom li van posar Mas de la Coixa Per això s’anomena així.
Àurea Caravaca
LLEGENDA DE LA COVA DELS TRES CAPS
Hi havia una vegada a l’Ermita de Sant Pau de Móra la Nova, tres dracs que
ajudaven a la gent més pobra.
El que feien era robar als més rics i els hi portaven les riqueses als més
pobres.
Però un dia, els rics es van adonar
del que feien els tres dracs per la gent més pobra, i es van voler venjar.
Van ficar diners i riqueses en una cova, i com els dracs buscaven riqueses
a les coves, ho van veure i van anar a agafar-ho, però era un parany i es van quedar atrapats!
I com els dracs no podien menjar ni veure ,es van morir.
Quan la gent més pobra es va adonar, ja era massa tard, perquè els rics ja
els havien tret de la cova i ja els hi havien tallat el cap als tres dracs.
Diu la gent que els rics van ficar els caps en una cova que està a prop de
l’Ermita de Sant Pau de Mòra la Nova La resta dels cossos els van ficar en una
campana. Cada any, durant la romeria, aquella campana repica sense parar.
I per això des de llavors és diu la Cova
dels tres caps.
Montserrat Gironés