dimarts, 24 de maig del 2016

COLÒNIES AL MONESTIR DEL CISTER

L'alumnat de Cicle superior han elaborat un power-point per explicar el treball realitzat durant l'estada al camp d'aprenentatge, utilitzant les fotos que vam fer. Cliqueu damunt la paraula i el podreu veure!


dimecres, 6 d’abril del 2016

CARTA DEL REI ALFONS DE CASTELLA

Aprofitant que estàvem treballant l'Edat Mitjana i la relació entre la societat medieval i el Rei, dins de l'àrea de castellà,  l'alumnat de cinquè ha creat una carta del Rei Alfons de Castella als seus deixebles de Burgos, a partir d'una lectura del Cantar de Mío Cid. Aquí en teniu una mostra:




Burgos,  4 de septiembre del 1081
Burgaleses:
Yo  Alfonso de Castilla, os envío esta carta con el fin de comunicaros que mi siervo Rodrigo Díaz de Vivar, conocido por todos como el Cid Campeador  ha sido expulsado de mis tierras.
Ese indeseable se ha quedado con parte del dinero que cobró en mi nombre, al Rey moro de Sevilla, hecho que me ha sido comunicado por mis fieles caballeros.
Así pues, creo que mi deber es poneros en conocimiento de los hechos y al mismo tiempo advertiros, que todo aquel que dé posada  al Cid o se atreva a ofrecerle algún tipo de ayuda, como darle pan o agua , será condenado a muerte y su familia también pagará por ello.
Espero y deseo que mis deseos se cumplan.


Vuestro Rey, Don Alfonso de Castilla.


                                                                                                                                                         
                                                                                                                       Burgos,  4 de septiembre del 1081


Burgaleses todos:  
Soy vuestro rey, Alfonso  de Castilla y me dirijo a vosotros con el fin de comunicaros que muy pronto llegará  a vuestra ciudad Rodrigo Díaz de Vivar, conocido como El Cid Campeador, acompañado de otros traidores como él.
Él  era un valeroso caballero y mi   fiel servidor, pero hoy se ha convertido en un traidor, me ha robado parte del dinero pagado por el rey moro de Sevilla, así me lo han contado mis fieles servidores y caballeros.
Debo deciros que todo aquel que le ayude será condenado a muerte, así pues, cerrad puertas y ventanas no escuchéis sus suplicas no le concedáis ningún tipo de ayuda, negadle posada y alimento.
Echadle de vuestras tierras.


                                                        Os lo ordena, Alfonso de Castilla,  vuestro Rey.






dimecres, 21 de gener del 2015

TREBALLEM LES LLEGENDES

Durant el primer trimestre, l'alumnat de sisè va treballar la llegenda a expressió escrita. Aprofitant que als materials previs del vostre bloc hi havia llegendes relacionades amb l'entorn de Poblet, vam fer servir com a treball introductori una de les que tenieu penjades  " La llegenda dels boscos del monestir de Poblet".
La vam treballar de la següent manera :



Descripción: http://t2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTKpU3sN9CExj-oOGrz9QwunEgiwKjxC3Yin68piQh3Rp5fJBv_GY1bQ44ELS BOSCOS DEL MONESTIR DE POBLET

Poblet estava voltat d'un gran atapeïment de boscos que constituïen una gran riquesa i que eren l'orgull de la comunitat. De totes les poblacions de les rodalies acudien a fer llenya als boscos de Poblet i molt sovint hi havia diferències entre els monjos i el veïnat sobre la llenya treta i  tallada. Una vegada hi hagué una baralla tan forta entre els llenyataires de Montblanc i els monjos encarregats de vigilar els boscos i la tallada de llenya que van resultar morts dos monjos i dos llenyataires. El fet produí, gran sensació per tota la rodalia i  sobretot al monestir de Poblet i a la Vila de Montblanc. El capítol del monestir es reuní,  acordà de no admetre  mai més en el sí de la comunitat cap montblanquí. El consell municipal de Montblanc, per la seva part, decidí, privar l'entrada a la població tot veí, de Poblet, tan si era monjo, com llec, com servent de qualsevulla mena, tant si era ordenat com seglar, tant si anava directament a la vila com si hi havia de passar fent via cap a un altre indret.


Per efecte d’aquests acords, mai cap més montblanquí no pogué vestir hàbits monacals de poblet i tots els habitants del monestir, en arribar a les envistes de la població, tant si anaven com si en venien, havien de fer una torta i passar per fora poblat, en virtut de la decisió dl consell.


Havia estat un vell costum, sobretot a les cases una mica acomodades, que el primer fill del matrimoni fos el continuador de la tradició pairal i seguís l’art o ofici tradicional de la família; el segon, tant si hi sentia vocació com si no n’hi sentia, se li feia abraçar la religió, i , al tercer, per noble, ric o cavaller que fos, se li feia aprendre un ofici. Les famílies de Montblanc que, com tota la rodalia, sentien una gran admiració per Poblet, tenien el goig que els fills segons, o sia, els que havien de prendre els hàbits, professessin en el monestir de Poblet millor que en cap altre. La ferma decisió del capítol els privava del goig de veure’s els fills monjos de poblet, i , a la fi de superar aquesta dificultat, s’establí el costum que les mares montblanquines, sobretot quan havien d’infantar quan ja tenien un hereu, unes setmanes abans del deslliurament anessin a una població propera a fi que els seus fills no fossin montblanquins, i per tant que poguessin prendre hàbits en el monestir de Poblet.


  Aquesta tradició i aquest costum explica l’existència d’un escassíssim nombre de fadrins fills de Montblanc, puig que les mares tenien un marcat interès que llurs fills, llevat de l’hereu, no nasquessin a Montblanc.

Aquest costum explica també el refrany geogràfic: “ A Montblanc tots són hereus”.

El costum de les mares montblanquines ha subsistit fins en temps ben moderns.

ACTIVITATS 

1.- Busca les paraules i expressions que no has entès i explica’n el significat.
2.- Localitza i assenyala les parts d’aquesta llegenda: plantejament, nus i desenllaç.
3.- Quins fets explica?
4.- Qui són els protagonistes? Hi ha elements fantàstics?
5.- La llegenda té alguna finalitat? Dóna explicació a algun fet històric, expressió, indret geogràfic...?
6.- Quina és la tradició, que explica la llegenda, que tenien les famílies benestants de l’Edat Mitjana?
7.- Compara aquesta tradició amb les famílies actuals. Seria possible fer-ho en totes les famílies? Què ha canviat ?Parleu-ne en grups i feu-ne una breu explicació.
8.- La dita diu :“ Feta la llei, feta la trampa”. Quina se’n van pensar les mares de Montblanc per a què el seu segon fill pogués ser monjo a Poblet? Dóna la teva opinió sobre aquest fet.
9.- La llegenda diu que es barallaven per la llenya dels boscos. Penses que tenia molta importància en aquella època? Justifica la resposta.

 Posteriorment , cada alumne va haver de fer una creació pròpia amb aquesta activitat.

Activitat


Ara que ja saps el que és una llegenda i en coneixes alguna, hauràs d’escriure la teva. Recorda tot el que has fet en aquestes activitats i ja pots començar a fer rutllar la imaginació.



Podem fer alguna llegenda basada en alguns dels símbols o llocs emblemàtics del nostre poble:

-      Origen de l’escut

-      Mas de la Coixa
-      Barranc de Nolla
-      Ermita de Sant Pau ( cova dels tres caps)...

 Aquí us en pengem algunes perquè les pogueu llegir.




EL Barranc de Nolla
A Móra la Nova, hi ha un barranc que travessa el poble.
Diu la llegenda que fa molt temps, quan encara el poble es deia els Masos, hi havia una comunitat de follets que explotava als pagesos per l’ exportació  de vegetals i fruites a les rodalies.
Un dia, els follets amenaçaren als pagesos  que si no els donaven el doble de beneficis dels seus conreus, les seves terres serien envaïdes per la seva comunitat.
Per aquest motiu, els habitants dels Masos resaren a Sant Pau perquè eliminés als follets, però  Sant Pau els hi digué que haurien de sacrificar a una noia. Una família que tenia una infant recent nascuda sense nom, la sacrificà. Sant Pau creà un barranc baix l’ exèrcit de follets i inicià una tempesta, que arrasà tot el que trobà en el seu camí. Els follets desaparegueren i els habitants del poble s’ alliberaren.
En honor a la noieta sacrificada, li posaren al barranc el nom de Barranc de Nolla, ja que ella mai posseí un nom.
                                                                                                         Enric Esteve

EL MAS DE LA COIXA
A Móra la Nova hi ha un edifici molt gran, un alberg, anomenat (Mas de la Coixa). Aquest edifici es troba a la part esquerra del riu Ebre, on sempre hi ha cotxes, persones...

Rep aquest nom perquè fa bastants anys hi havia una dona anomenada Margarida, a la qual sempre li van agradar els nens, de fet ella tenia dos nenes.

Ella sempre havia desitjat formar un alberg, acollir nens orfes, ajudar als més desfavorits...

 Però un dia de molt mala sort, la Margarida es va trencar el peu i des de llavors que va anar coixa.

 La Margarita es va  anar fent grani durant la seva vida ,per la seva casa ,va passar molta gent pobra i per això ,quan ja estava  a les últimes, va deixar un escrit amb les seves darreres voluntats:

Jo, quan ja no hi sigui, només us demano una sola cosa, que continueu amb la meva feina, que la milloreu i que formeu un alberg, el seu nom us el deixo a vosaltres”

Al cap de quatre anys després de la seva mort, les seves filles ja van construir l’alberg que la Margarida volia, i de nom li van posar Mas de la Coixa Per això s’anomena així.

                                                                                                       Àurea Caravaca

                                        LLEGENDA DE LA COVA DELS TRES CAPS

Hi havia  una vegada a l’Ermita  de Sant Pau de Móra la Nova, tres dracs que ajudaven a la gent més pobra.
El que feien era robar als més rics i els hi portaven les riqueses als més pobres.
 Però un dia, els rics es van adonar del que feien els tres dracs per la gent més pobra, i es van voler venjar.
Van ficar diners i riqueses en una cova, i com els dracs buscaven riqueses a les coves, ho van veure i van anar a agafar-ho, però era un parany  i es van quedar atrapats!
I com els dracs no podien menjar ni veure ,es van morir.
Quan la gent més pobra es va adonar, ja era massa tard, perquè els rics ja els havien tret de la cova i ja els hi havien tallat el cap als tres dracs.
Diu la gent que els rics van ficar els caps en una cova que està a prop de l’Ermita de Sant Pau de Mòra la Nova La resta dels cossos els van ficar en una campana. Cada any, durant la romeria, aquella campana repica sense parar.
I per això des de llavors és diu la Cova dels tres caps.

                                                                                                          Montserrat Gironés